La taronja és el fruit del taronger (Citrus sinensis). Té una forma entre redona i ovalada. Està formada per galls (també anomenats gallons o grills). Per fora, té la pell, que quan és madura és de color taronja o rogenc. Es diu que les taronges són veroses quan ja han començat a canviar de color però encara no estan madures del tot. Un cas especial és el de les taronges sanguines, que tenen la polpa roja i la pell groguenca amb clapes roges allà on hi pega el sol.

A la part de dalt de la taronja hi ha el peçó, de color verd, que la uneix a la branca d’on penja. A la part de baix, en algunes varietats pot tenir una mena de melic.

El gust de la taronja és entre dolç o àcid, segons les varietats. En un extrem tenim la taronja agra (o taronja amarga), que és el fruit del taronger bort. És massa agra per a menjar-la, però és ideal per a fer melmelades. A l’altre cap tenim la taronja sucrenya, que és una taronja extremament dolça, però que agrada d’allò més als xiquets menuts i als adults més llépols. Entremig hi ha totes les altres varietats de taronges.

Propietats de la taronja

La taronja té un elevat contingut en vitamines A, B1, B2 i C, en minerals (potassi, calci, fòsfor i magnesi) i en fibra. 100 grams de polpa de taronja madura aporten unes 35 kcal si fa no fa.

Una taronja té 50 mg de vitamina C per cada 100 g de fruita. La vitamina C va bé per a protegir-se contra els refredats. També actua com a antioxidant i ajuda a absorbir el ferro.

Les taronges també duen àcid cítric, que és una substància que ajuda a pair els aliments.

Els cítrics, en general, protegeixen el sistema digestiu, alleugen l’acidesa estomacal, ajuden a fer baixar els nivells de colesterol i d’àcid úric i a regular els nivells de sucre a la sang, i afavoreixen l’eliminació de les substàncies tòxiques del cos.

El suc de taronja

La millor manera de prendre suc de taronja és fer-se’l a casa un mateix. Els sucs envasats porten sucres afegits o bé substitueixen el sucre per edulcorants artificials com l’aspartam. A més, per a poder-se conservar són sotmesos a tractaments tèrmics que els fan perdre la major de les qualitats nutricionals.

El més recomanable, doncs, és escórrer les taronges a casa. Abans de fer-ho, és convenient de rentar-ne la pell amb aigua (sobretot si no són ecològiques i estan encerades). En acabat, es tallen per la meitat i s’escorren amb l’escorredora (també anomenada espremedora). Van molt bé les escorredores de palanca, que permeten d’escórrer una taronja sense esforç en molt pocs segons. Són una mica més cares que les escorredores convencionals, però, si volem fer suc cada dia, ens sortirà a compte perquè ens estalviarà molt de temps.

Cal tenir en compte que determinades varietats de taronges fan més suc que d’altres. Amb només dues taronges salustianes, per exemple, podem omplir un got. La quantitat de suc d’una salustiana pot arribar al 80% del seu pes. Una altra varietat molt sucosa és la valencialate.

Com se sap, el suc de la taronja s’ha de consumir quan s’acaba d’escórrer, perquè al cap d’uns deu minuts comença a descompondre’s i a perdre les qualitats organolèptiques. Però hi ha una varietat de taronges, la lanelate, el suc de la qual es conserva bastant bé durant una o dues hores.

Les taronges sanguines fan un suc d’un color roig intens, sorprenent i divertit. I les taronges sucrenyes fan un suc dolcíssim: una autèntica llepolia.

Es poden provar diferents combinacions de cítrics que poden donar gustos sorprenents. Es pot fer suc de taronja amb aranja o suc de taronja amb mandarina, per exemple.

Varietats

Es poden distingir tres grups de varietats de taronges: les nàvel, les blanques i les sanguines. Les taronges nàvel són les que tenen una mena de melic a la part de baix (navel en anglès vol dir ‘melic’). No tenen pinyols i són molt sucoses. Són molt apreciades com a taronges de taula. Entre les varietats de taronges nàvel podem destacar la navelina, la navelate i la lanelate.

Les taronges blanques són més arrodonides, tenen llavors i algunes varietats tenen molt de suc. Entre les varietats de taronges blanques destaquen la salustiana i la valencialate.

Finalment, les taronges sanguines fan un suc molt apreciat, de color roig intens i un pèl àcid.

La temporada de les taronges comença a la volta del novembre i s’allarga fins al juny. Entre les varietats més primerenques hi ha la navelina, una taronja de mida grossa, pell fina i color intens, que es cull entre novembre i febrer. A l’altre cap, com a taronja tardana, tenim la valencialate (late en anglès vol dir ‘tard’), que es pot collir fins al juny. És una taronja amb molt de suc: es calcula que un 63% del seu pes és suc. El gust és una mica àcid. Una altra varietat tardana és la navelate, que es cull de febrer a maig. Va ser descoberta els anys seixanta a Alcanar. Té forma ovalada, és dolça i es considera una taronja de gran qualitat. És la taronja que més floració fa. La tarongina (la flor de la taronja) de la navelate fa una olor molt intensa.

L'entrada Taronges ecològiques ha aparegut primer a Fruitam.

Es poden distingir tres grups de varietats de taronges: les nàvel, les blanques i les sanguines. Les taronges nàvel són les que tenen una mena de melic a la part de baix (navel en anglès vol dir ‘melic’). No tenen pinyols i són molt sucoses. Són molt apreciades com a taronges de taula. Entre les varietats de taronges nàvel podem destacar la navelina, la navelate i la lanelate.

Les taronges blanques són més arrodonides, tenen llavors i algunes varietats tenen molt de suc. Entre les varietats de taronges blanques destaquen la salustiana i la valencialate.

Finalment, les taronges de la sang o sanguines fan un suc molt apreciat, de color roig intens i un pèl àcid.

La temporada de les taronges comença a la volta del novembre i s’allarga fins al juny. Entre les varietats més primerenques hi ha la navelina, una taronja de mida grossa, pell fina i color intens, que es cull entre novembre i febrer. A l’altre cap, com a taronja tardana, tenim la valencialate (late en anglès vol dir ‘tard’), que es pot collir fins al juny. És una taronja amb molt de suc: es calcula que un 63% del seu pes és suc. El gust és una mica àcid. Una altra varietat tardana és la navelate, que es cull de febrer a maig. Va ser descoberta els anys seixanta a Alcanar. Té forma ovalada, és dolça i es considera una taronja de gran qualitat. És la taronja que més floració fa. La tarongina (la flor de la taronja) de la navelate fa una olor molt intensa.

L'entrada Caixa de 15 kg de taronges ecològiques ha aparegut primer a Fruitam.