Mandarines ecològiques

Descripció

La mandarina és el fruit del mandariner (Citrus nobilis), originari de la Cotxintxina. També s’anomena taronger mandarí. És un arbre més aviat catxo, de la família de les rutàcies.

Varietats

Podem dir que hi ha tres grups principals de varietats de mandarines: el grup de les satsumes, el de les clementines i el de les varietats híbrides.

Les satsumes són grosses, tenen forma aplanada i la pell dobla i rugosa. Tenen una aroma exquisida. S’acoloreixen amb facilitat al camp. Els arbres són més xicotets que els de les altres varietats de mandariners. Les satsumes pervenen del Japó.

Les clementines són més menudes, però les seues qualitats organolèptiques són excel·lents. Tenen la pell més fina. La clementina pervé de la clementina fina, que alhora pervé de la mandarina comuna, que és una varietat molt aromàtica però amb massa pinyols per als gustos moderns. Avui dia, la mandarina comuna és una varietat gairebé desapareguda.

Dins del grup de les satsumes, a part de la satsuma pròpiament dita, destaquen l’okitsu, amb una bona qualitat gustativa, i la clausellina, una varietat més primerenca que es va originar per mutació espontània de la satsuma owari i que va ser detectada el 1962 a Almassora (Plana Alta).

Tanmateix, les mandarines que més es comercialitzen actualment són les del grup de les clementines. Entre aquestes destaquen les clemenules, que tenen un color taronja intens i són molt fàcils de pelar. En canvi, la clementina fina, de la qual va sortir per mutació espontània la clemenules, s’ha deixat de produir perquè fa un fruit massa menut i solament se’n conserven de manera testimonial alguns arbres vells en alguns horts. És una de les conseqüències negatives de la globalització dels gustos i la veritat és que és una llàstima, perquè la clementina fina és una mandarina excel·lent.

Altres varietats destacades de les clementines són l’hernandina, que té la pell fina d’un color taronja amb tonalitats verdoses, l’oroval, que té l’inconvenient que es bufa en poc temps, i la marisol, que es va originar per mutació espontània de l’oroval.

En el grup de les mandarines híbrides destaquen la clemenvilla o clementina nova, la fortuna, que té pinyols, i l’ortanique, molt grossa, que és un híbrid de taronja i mandarina originari de Jamaica.

El fruit

La temporada de la mandarina va del setembre a l’abril. A mitan setembre es comencen a collir les primeres mandarines, encara una mica veroses, de les varietats més primerenques. La temporada s’acaba a final d’abril començament de juny amb les mandarines que encara han aguantat bé a l’arbre.

Les parts de la mandarina són la pell, els galls (també anomenats gallons o grills) i el peçó, que és la part redona i verda que la uneix amb l’arbre. Quan es cullen les mandarines, sobretot si es cullen a mà, s’ha d’anar amb compte que no es desanimen, és a dir, que no es queden sense el peçó i la part de la pell que l’envolta. Les mandarines desanimades, com que queden obertes, es fan malbé molt ràpidament i no es poden comercialitzar. Per això avui en dia se solen collir amb estisoretes, per a evitar que es desanimen en pegar-hi un estirassó amb la mà.
La mandarina és una fruita molt apreciada i que agrada especialment als xiquets perquè és molt fàcil de pelar i de menjar i, en general, té un gust dolç, poc àcid (encara que això pot variar segons la classe). Es pot menjar o bé es pot beure en suc, de mandarina tot sola o barrejat amb suc d’altres cítrics. A la cuina ofereix moltes possibilitats, especialment per als dolços (flams, sorbets, cocs, etc.). Podeu veure un tast de les seues aplicacions culinàries en el magnífic llibre La clementina d’Alcanar a la cuina, d’Onada Edicions.

Propietats

Tots els cítrics porten vitamina C, flavonoides i olis essencials. La mandarina conté menys sucres que la taronja i, per tant, menys calories (unes 37 per cada 100 grams). També té una mica menys de vitamina C que la taronja, però, en canvi, és el cítric que té més provitamina A o betacarotè, que es transforma en vitamina A una volta dins de l’organisme. A més, porta àcid fòlic, fibra, àcid cítric, potassi, magnesi i vitamines del grup B.

La vitamina A aportada per la mandarina té propietats antioxidants i és important per a la vista, la pell, els cabells, els ossos i el sistema immunològic. La vitamina C també és antioxidant (actua contra l’acció nociva dels radicals lliures) i, a més, afavoreix l’absorció del ferro i la resistència a les infeccions i intervé en la formació dels ossos i de les dents. Els efectes de la vitamina C són potenciats per l’àcid cítric, que també té poder desinfectant. Menjar mandarines a l’hivern potencia les defenses del cos davant dels efectes del fred i de les infeccions.
D’altra banda, l’àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls blancs i rojos i en la formació d’anticossos. A l’últim, el potassi és necessari per a la transmissió de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular. L’elevat contingut en potassi de la mandarina i el seu baix contingut en sodi la fan ideal per a les persones amb hipertensió o que pateixen del cor.

La fibra de la mandarina és present, sobretot, a la pelleta que envolta els galls. La fibra combat l’estrenyiment, ajuda a controlar el nivell de sucre a la sang i afavoreix la sensació de no tenir més gana, de sadollament. Per tot plegat, la mandarina és molt recomanable per a les persones amb problemes de colesterol alt, diabetis i sobrepès.